La història sense acabar
Aquest títol és un xic estrany, ho sé, però he volgut canviar el ritme.
Us vull explicar la història d’un nen molt consentit i capriciós que sempre feia el que volia. Si a casa li negaven alguna cosa, es posava a plorar i plorar fins que se sortia amb la seva.
A més, era un mentider. Per qualsevol cosa s’inventava el que fos, per no fer els deures, per no col·laborar a casa... A casa deia que la culpa del que li passava era del professor o de la professora; i a aquests els deia que, si no havia fet la feina, era perquè a casa li havien donat algun encàrrec per fer. Els companys ja el coneixien prou bé i n’estaven força tips.
Un dia, amb uns altres nois del barri, va tenir un problema i ho va contar a casa i als amics perquè l’ajudessin, però...
