Al cim d’un arbre del bosc hi vivia una família d’ocells cantaires. N’eren cinc membres, amb un plomatge vistós i una veu extraordinària. Vivien del seu cant, participaven en tots els concursos que s’organitzaven entre els diferents animals del bosc.

Però darrerament tenien un problema. El més petit de tots, amb menys d’un any, no sabia cantar. Com solucionar-ho? L’ocell pare va proposar a tota la família:

—Des d’ara, cada vegada que fem un recital, nosaltres cantarem i el petit haurà de callar, ja que és la vergonya de tota la família.

Així ho van fer. El petit estava mal considerat per tots els altres i feien el possible perquè la gent pensés que el petit era mut. Un dia es van assabentar que no gaire lluny havia nascut un nen.

—Anirem a veure’l —digué el pare—, i li cantarem una cançó.

Hi van anar i van entrar a la cova dels pastors. Hi van trobar una senyora molt maca, anomenada Maria, i el seu espòs Josep.

—Hem vingut a cantar per al nen. Com es diu?

—Jesús —digué Maria.

I van cantar tots meravellosament, excepte el petit. En acabar la cançó Josep digué:

—El meu fill Jesús també vol cantar una cançó per a vosaltres.

Van callar i esperaren que Jesús cantés.

I Jesús va cantar i ho va fer tan malament com l’ocell petit.

PREGÀRIA