És extraordinari. Avui he sortit a passejar pel camp. Feia un bon solet i convidava a caminar. Anava per un camí de terra i a banda i banda hi havia molts arbres. Uns eren de jardí i d’altres fruiters. La majoria han perdut ja les fulles, però els distingeixo força bé. Aquell és un pomer, aquell altre una figuera, més enllà una alzina. M’he posat a pensar: t’imagines una figuera que fes pomes? Una perera que fes nous? Seria un problema, perquè se sol conèixer els arbres pel seu fruit. Si
aquest arbre fa pomes és perquè és un pomer, naturalment.

Amb les persones passa una cosa semblant. Cadascú de nosaltres dóna un fruit diferent perquè tenim característiques diferents. I a cada un de nosaltres se’ns coneix pel que fem. Un noi que estudia és un noi estudiós i un noi que no fa el que li diuen és un desobedient. Hi ha qui s’esforça per ser bo i després es nota: és amable, ajuda, respecta. Sabem que el seu cor és bo perquè el fruit que dóna és la bondat. Jesús ens ho diu a l’Evangeli.