Josep tenia un vestit nou. L’hi havia regalat el seu pare. Era un vestit especial, no per portar-lo cada dia, però Josep el duia sempre. El seus germans li tenien enveja perquè pensaven que Josep era més estimat que ells.

Però Josep se’ls estimava molt i els contava els seus somnis.

—Avui he somiat que estàvem segant i fèiem garbes. Les vostres s’inclinaven davant la meva. També he somiat que el sol, la lluna i onze estels s’inclinaven davant meu.

Els seus onze germans es van enfadar i deien: —Però què s’ha pensat aquest, qui s’ha cregut que és?

Un dia va anar a visitar els seus germans que estaven pasturant els ramats a la muntanya. Quan va arribar, es llançaren a sobre d’ell, li van prendre el vestit, el van ficar en un pou i després el van vendre com a esclau a uns egipcis que passaven per allí.

LA TEVA PRIMERA BÍBLIA (ED. EDEBÉ)