És com un home que, abans d’emprendre un viatge, va cridar els seus servidors i els va confiar els seus béns. A un li va donar cinc milions, a un altre dos milions i a un tercer un milió —a cadascun segons la seva capacitat— i se’n va anar. El que havia rebut cinc milions va anar a negociar-hi i en va guanyar uns altres cinc.

Semblantment, el dels dos en va guanyar dos més. Però el que n’havia rebut un se’n va anar a fer un clot a terra, i va colgar-hi el diner del seu amo. Després de molt de temps ve l’amo d’aquells servents i els demana comptes. Va comparèixer el que havia rebut cinc milions, i en presentà cinc més. L’amo li va dir: “Molt bé, servent bo i fidel... Entra al goig del teu Senyor”. Va comparèixer també el de dos milions, i digué: “Senyor, me’n vau confiar dos i n’he guanyat dos més”. L’amo li va dir: “Molt bé, servent bo i fidel... Entra al goig del teu Senyor”. Va comparèixer el que n’havia rebut un i digué: “Senyor, us conec i sé que sou un home dur, que colliu on no heu sembrat i aplegueu d’on no heu escampat. Així, de por, vaig anar a colgar a terra el vostre milió; aquí teniu el que és vostre”. Però l’amo li va respondre: “Servent dolent i peresós! Sabies que cullo on no he sembrat i aplego on no he escampat? Calia doncs que portessis els meus diners al banc, i en tornar jo, hauria recollit l’interès. Preneu-li, doncs, el milió i doneu-lo al qui en té deu. Perquè a tot aquell qui té, li’n serà donat i en tindrà de sobres; en canvi a aquell qui no té, fins allò que té li serà pres. I aquest servent inútil feu-lo fora”.
ADAPTACIÓ DE MT 25,14-30

PREGÀRIA