Cada dia la senyora mandra m’acompanya a tot arreu on vaig. A l’hora de llevar-me fa que resti al llit. És l’hora de començar la feina i no em mouria d’ajagut. La mare em diu: “Ajuda’m a parar taula!”, però jo em faig el sord i m’entretinc amb qualsevol cosa. A la senyora man- dra li encanta la comoditat.
Quantes vegades no faig allò que hauria de fer?
Quantes vegades poso excuses per no fer el que cal?
Per què sempre faig el que em dóna la gana? Per què la mandra?
Perquè, sense adonar-me’n, la mandra m’ha fet tancar la porta a la meva amiga: L’ALEGRIA.

PREN-TE TEMPS

PREGÀRIA