Un dia en Josep i jo ens vàrem prometre. Al cap de poc temps jo seria la seva esposa, i ell em portaria a casa seva.

Des d’aleshores vaig començar a somiar en la nostra futura llar, tot fent projectes. Somiava a fer-lo feliç. Quan vet aquí que un dia, de sobte, tots els meus somnis s’esvaïren... El que em va succeir és una cosa tan extraordinària i increïble, que mai per mai no se m’hauria ocorregut ni hauria pogut imaginar.

Aquell dia el sol va sortir com cada dia. Havent acabat de fer endreça de la casa, m’estava sola, en silenci, resant, llegint trossos de la sagrada escriptura. Quan, de sobte, sense ni sentir-lo entrar, se’m presenta... un àngel! Després vaig saber que es deia Gabriel, que vol dir “Déu és fort”. L’àngel, tranquil, veient-me tan astorada, s’apressà a saludar-me amb veu ferma i dolça:

—Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

Jo em trobava una mica desconcertada i ell em digué:

—No tinguis por, Maria, perquè Déu s’ha complagut en tu. Mira, concebràs un fill, l’infantaràs i li posaràs el nom de Jesús.

Jo... l’estimada del Senyor!... Jo... la plena de gràcia! Era massa gros tot allò. Però havia de ser així, perquè era l’àngel qui m’ho deia. I jo ho vaig creure.

PREGÀRIA