No hi ha res com un germà. El tenim, és com un regal. Perquè ningú ha triat el seu germà, sinó que Déu ens el dóna a la seva manera.

El P. Manyanet va tenir molts germans. I jo també. De vegades els germans, per qualsevol cosa, discuteixen: un llapis, un compàs o una “xuxe”. I es trenca la pau familiar. El que era cosa de dos, acaba sent-ho de tota la família.

Avui he vist dos germans barallant-se per una pilota. De les paraules han passat a les mans. Ha calgut separar-los. Després he parlat amb ells i els he fet una reflexió. Al gran li he dit:

—Et compro el teu germà.

M’ha mirat tot sorprès fent una expressió amb els ulls, perquè no es creia el que sentia, però ha estat ràpid en la resposta.

—No, el meu germà no es ven.

—Bé, doncs et compro la pilota.

—La pilota! Això és una altra cosa —em va respondre—, i estava disposat a vendre-me-la a bon preu.

Aleshores li he dit:

—No t’adones —tu mateix ho veus— que és més important el teu germà que no pas la pilota? En canvi l’estaves estovant per culpa de la pilota. Vés-te’n, i la propera vegada et baralles amb la pilota però mai més amb el teu germà.

Els dos germans van quedar satisfets i contents.

PREGÀRIA