Un temps abans que la humanitat existís, es trobaren uns quants follets per fer una entremaliadura. Un d’ells va dir: “D’ací uns dies seran creats els humans, us proposo que els prenguem alguna cosa que sigui pròpia d’ells. Què els hi prenem?”

Després de molt pensar, va dir un: “Ja ho sé! Els prendrem la felicitat, però el problema serà on la podrem amagar perquè no la puguin trobar”.

El primer va proposar: “L’amagarem al cim de la muntanya més alta del món”, però, immediatament va dir un altre: “No, recorda que tenen força i algú pot pujar-hi i trobar-la, i si la troba un, tots sabran on és”.

Després un altre va proposar: “Llavors l’amagarem al fons del mar”, i un altre va respondre: “No recordeu que tenen curiositat i algú pot construir algun aparell per poder baixar-hi?”.

Un altre va dir: “Amaguem-la en un planeta llunyà de la terra”. I li van contestar: “No, recorda que tenen intel·ligència, i algú construirà una nau per poder viatjar a d’altres planetes i la descobriran; aleshores tots tindran felicitat”.

L’últim , que havia estat callat escoltant les diferents propostes, després de pensar-ho una estona, va dir: “Em sembla que sé on posar-la perquè realment mai no la trobin”.

Tots se’l van mirar bocabadats i van preguntar: “On?”

El follet va respondre: “L’amagarem dins el seu cor, perquè els humans sempre cerquen la felicitat a fora”.

PREGÀRIA