Hem arribat al mes de febrer. En aquest mes sol fer vent i els canvis meteorològics són freqüents. Fa fred, però algun dia el sol surt amb força i omple de llum l’ambient, sembla anunciar una primavera que encara no arriba.

Al febrer se’l sol anomenar “el boig”. Plou, fa sol... Avui el vent xiula per les escletxes de les finestres. Ataca amb fúria i ho arrasa tot. També els papers del pati, que sembla que no hi hagi manera d’evitar-Los! El cel és blau i net.

A la classe també és febrer. Ja portem uns mesos de curs i comencem a sentir-nos, només una mica, cansats. Però no hem d’abaixar la guàrdia, no ens hem de deixar arrossegar pel vent de la rutina i la monotonia. El bon alumne està sempre alerta. El bon fill segueix obeint. El bon germà segueix la tasca diària de donar alegria als seus i als altres, perquè els estima i mira de fer-los feliços.

Som al febrer i tots portem a l’ànima un tros de vent o un aire suau i tendre. Portem un gran cor. I en el cor, un Déu que ens estima i ens espera cada dia. No ens podem adormir!

PREGÀRIA