El que us conto avui és un conte mariner que vaig sentir fa temps i que em va agradar força.

Es tracta d’un pop pirata que vivia a les profunditats del mar i que feia molta por a tots els habitants d’aquelles contrades. Tan gran era la por, que ningú gosava apropar-se a ell, i quan es pronunciava el seu nom, més d’un tremolava.

Com la majoria dels pirates, Filibert —aquest era el seu nom— era lleig, tenia moltes cames i dos ulls enormes, que eren dos forats sobre un gran cap pelat i blanquinós. S’havia acostumat a la solitud i, a més, se sentia satisfet amb el seu comportament. Li agradava que li tinguessin por, ja que així el deixaven tranquil.

I el deixaren tranquil fins que un dia una bonica princesa, anomenada Nacrada, es va perdre pels seus territoris. Hauríeu d’imaginar la rebuda que va fer-li Filibert, d’acord amb el seu caràcter i tarannà. Els seus crits i amenaces es van sentir per tot el fons de l’oceà. Però Nacrada no es va immutar, s’apropà a Filibert i li va fer un petó.

Des d’aleshores, Filibert és un de tants entre els amics, juga amb ells, riu amb ells i ningú no li té por.

PREGÀRIA