Hi ha una llegenda que diu que quan va néixer Jesús, quatre mags d’orient decidiren visitar-lo. Quedaren de trobar-se en un hostal que hi havia a la planura mesopotàmica. Artajan, el quart rei mag, venia de molt lluny.

Poc abans d’arribar al lloc acordat va sentir uns gemecs que sortien d’entre uns arbustos. S’hi va atansar i va trobar un nen plorant al costat de la seva mare morta. Estava molt cansat però va ajudar el nen a traslladar la seva mare i donar-li enterrament. Després li va donar un robí que portava per al nen Jesús.

Va continuar el seu camí, però com que havia perdut tant de temps, quan va arribar a l’hostal, Melcior, Gaspar i Baltasar ja havien marxat. Ell va continuar tot sol. Preguntant pertot arreu, va aconseguir arribar a Betlem i es va trobar amb un espectacle esfereïdor. Els soldats d’Herodes estaven matant els infants de Betlem després de prendre’ls a les seves mares.

Va fer el que va poder, va agafar un nen i la seva mare i els va amagar en una casa i quan van arribar els soldats, els va dir que allí no hi havia ningú.

A continuació donà un diamant, els seu segon regal per a Jesús, a aquella
mare perquè pogués tenir cura del seu fillet. Algú li va dir que la Sagrada Família anava cap a Egipte i ell s’hi encaminà.

Va passar molt de temps buscant, va lliurar el seu últim regal, una maragda, a un pobre vell que s’estava morint de gana. Va tenir notícies que Jesús havia tornat al seu país i ell se’n va anar a buscar-lo. Va passar trenta anys buscant-lo. Finalment un dia, a Jerusalem, li van dir que Jesús es trobava al Calvari, es va afanyar a anar-hi; per res del món volia perdre Jesús.

Al centre de Jerusalem el va sorprendre un terratrèmol i una teula despenjada d’una teulada li va caure al front. Llavors va veure una gran llum i, poc abans d’expirar, es va sentir que deia:

—Finalment t’he trobat, Jesús meu, encara que ara m’adono que sempre has estat amb mi.

PREGÀRIA