Quan una persona té gana, el primer que fa és procurar-se aliment. Però ja sabeu què li passa si no menja: es mor. Les persones tenim cura del nostre cos i això és bo, però... tenim cura de l’esperit?

L’esperit té també el seu aliment i aquest aliment, a més dels sagraments, és la pregària. Tal com sona. Pregar és parlar amb Déu. Tots tenim necessitat de parlar. La paraula alimenta l’esperit, anima, fa que ens quedem més tranquils. Si ens passa alguna cosa, ho diem als amics o als pares.

Si sentim dolor o alegria, la primera cosa que fem és comunicar-ho. La comunicació fa que els altres participin de la nostra alegria o de la nostra tristesa.
I això ens allibera. Punt.

Així, doncs, pregar és parlar amb Déu. Déu no és un ésser solitari que es passi la vida tancat en una habitació del cel. Déu, que ho sap tot, vol relacionar-se amb nosaltres. El problema és que molta gent no sap pregar o s’oblida de fer-ho. De vegades ens limitem a dir paraules, però no hi posem el cor. I sense cor, no hi ha pregària ni res.

Així doncs, et donaré alguns consells:

1. Pensa que et trobes davant de Déu, que t’escolta i entén el que li dius.

2. Et poses còmode i et sents tranquil, perquè Déu no s’escandalitza del que nosaltres li diem. Recorda que Déu és el nostre Pare, no un senyor estrany.

3. De vegades sembla que no ens escolta, que no ens fa cas. És clar. Déu només ens dóna allò que és bo o allò que necessitem. Som nosaltres els qui hem de fer cas de Déu, no a l’inrevés.

4. És millor que no demanis només coses per a tu. A Déu li agrada que ens preocupem pels altres. Tu has de demanar-li sobretot que et faci bo.

5. Alguns es pensen que Déu, com els homes, té uns horaris. No és així. No hi ha hores concretes per pregar. Amb tot, encara que Déu no tingui horaris, nosaltres sí que en tenim. Vull dir que és millor pregar en començar el dia per donar gràcies del sol, la pluja i la vida. I a la nit, per explicar-li tot el que hem viscut durant el dia i per demanar perdó si hem fallat en alguna cosa. A la nit, nosaltres diem “bona nit” al pare o a la mare, acompanyant-hi un petó. Si Déu és el nostre Pare, també hem de dir-li “bona nit” i fer-li un petó.

6. Si vols pregar sense seguir aquests consells, oblida’ls però prega.

A la plana següent et donaré alguns exemples de pregària. Que així sigui.