Un pagès ric, en veure propera la seva fi, va cridar els seus fills per parlar-los.

—Per damunt de tot, no vengueu mai les terres perquè són l’herència dels nostres avantpassats. A les seves entranyes hi ha un tresor, encara que no sé on és exactament. Però estic segur que vosaltres, amb el vostre esforç, el sabreu trobar. Us diré el que caldrà fer: quan hàgiu recollit la collita, llaureu el camp, removeu la terra d’un cap a l’altre, sense deixar-ne ni un pam.

El pare va morir, i els fills van fer el que ell els havia dit. L’any següent la collita fou més bona i abundant. Diners no en van trobar, perquè no n’hi havia. Però van recordar, sempre, el seu pare amb admiració.

Ell era com un savi que els havia ensenyat que el treball és el millor tresor.