Segur que si preguntés a qualsevol de vosaltres de quina Maria parlo, tots ho encertaríeu. De la mare de Jesús, certament. Perquè som al mes de maig i perquè Maries n’hi ha moltes, però de Maria només una. Com la mare.

Maria és un nom que sona a mar, a aigua, a blau infinit, a riure i a sal, a noia senzilla i bona, disposada a obeir i a callar.

Maria és el silenci passejant pel desert de Natzaret i del món. I no passeja sola. Passeja amb Jesús dintre seu, al ventre i a l’ànima. El seu camí ve a la humanitat que som nosaltres, per tal que ens assemblem a ella i per donar-nos el seu fill. Maria és plena de gràcia i de fill, de Déu i de nosaltres.

Maria és el pa i la taula acabada de parar. I la sopa i el berenar a punt. I l’olor de llençols nets i d’ànima blanca.

Maria és vol i colom i primavera de Déu: o sigui, Déu que es fa rosa en el jardí de la seva vida. I mare de Jesús, repeteixo. I mare nostra. Maria és maig, i venim i anem tots amb flors a Maria. I aquest és el mes que nosaltres li dediquem.