Es trobava Jesús, amb els seus deixebles, a Jerusalem, per la rodalia del temple. Hi havia molta gent. N’hi havia que entraven al temple a resar. A la porta hi havia unes caixes on la gent dipositava les seves almoines, que servien per a la conservació del temple. Els apòstols miraven el que hi tirava la gent. Un senyor hi va tirar cinquanta mil pessetes, un altre deu mil. Tothom qui entrava hi posava alguna quantitat. Estaven mirant, quan va arribar una dona gran i pobra. Va obrir la seu moneder, en va treure una moneda petita, una pesseta, i la va dipositar a la caixa. Alguns se’n reien. Què era una pesseta comparada amb les cinquanta mil que hi havia posat aquell home?

Però Jesús dirigint-se a ells, els va dir:

—Mireu, la majoria de la gent posa els cèntims que té de més, però aquesta bona dona ha donat més que ningú, perquè ella ha donat tot el que tenia.

ADAPTACIÓ LC 21,1-4