Jesús estimava molt els infants. Quan Jesús anava de poble en poble, tenia ocasió de conèixer molts llocs i molta gent. Arribava a un poble i els nens sortien a saludar-lo. Als apòstols no els agradava gaire, i miraven de fer-los fugir, però Jesús els deia: “Deixeu que els infants vinguin a mi, no els ho impediu, perquè ells són els preferits del meu Pare Déu”. I els acollia i jugava amb ells.

Un dia, els apòstols discutien per saber quin era el més important:

—El més important sóc jo —deia Pere, perquè sóc el primer de tots.

—Tu? —deia Judes—. Si només ets un pescador i jo tinc estudis i administro els béns.

La discussió estava pujant de to, quan Felip va preguntar a Jesús:

—Qui és el més important d’entre nosaltres?

Jesús se’l va mirar, després va cridar un nen, el va posar al mig i va dir:

—Qui acull un nen com aquest, m’acull a mi, i qui vulgui ser important que es faci petit com aquest infant.

ADAPTACIÓ DE LC 9,46-48