La neu i l’ocell

—Quant pesa una volva de neu? —va preguntar un ocell o un tudó del bosc.

—Res, ni un gram —va respondre el colom.

—Quina cosa més estranya! —va dir l’ocell; perquè l’altre dia em va passar una cosa molt curiosa. Em vaig posar a la branca d’un avet, molt a la vora del tronc, i va començar a nevar suaument. Com que no tenia res a fer, em vaig entretenir a comptar les volves de neu que queien. Una, dues, tres..., així fins a 5.637.000. Quan vaig arribar a aquesta xifra, va caure una volva més sobre la branca i llavors la branca es va trencar. I això que una volva no pesa res, com tu dius.

Dit això, l’ocellet se’n va anar volant perdent-se entre el brancatge dels arbres del bosc. El tudó es quedà cavil·lós i al cap d’uns minuts va dir en veu alta, perquè ho sentís tothom del bosc:

—Potser només cal la col·laboració d’una persona perquè la solidaritat creixi més en el món.

KURT KAUTER