Ahir explicàvem el que va passar a les noces de Canà. Maria,
dèiem, és una dona que està atenta a allò que ens fa falta. Dit així només,
sembla que no és gaire important, però fixem-nos-hi bé: on nosaltres
vivim tenim de tot. Normalment ens preocupem per tenir el millor:
la millor roba, les millors joguines, la millor motxilla. Als nostres
països rics ens preocupem del que tenim i no del que ens fa falta. Res?
De vegades ens fa falta tot, perquè ens falta solidaritat, amor, educació
i res pecte als altres i una mica més de bona voluntat. I no diguem
ja res de l’esforç de cada dia per estudiar i formar-nos millor.

Maria es preocupa d’això que ens manca: ella s’ocupa de posar al
nostre cor una mica d’alegria, solidaritat i tendresa. I com que, de vegades,
ens falta el principal, ella es preocupa de donar-nos-ho. Per
això ens dóna Jesús, que és el seu millor regal.

I és que Maria ens estima com ningú. Ho diem a l’Avemaria: “plena
de gràcia”, que vol dir “plena de Déu”. Tan plena n’està que ens
el dóna a nosaltres.