Un nen, a punt de néixer, va dir a Déu:
—Sé que m’enviareu a la Terra, però com viure allà si sóc tan petit
i tan dèbil?
—D’entre molts àngels n’he triat un que t’espera —li va dir Déu.
—Però aquí al cel sempre estic content i somric i amb això ja en tinc
prou per ser feliç. Podré fer-ho allà?
—Aquest àngel et cantarà i et somriurà tots els dies i et sentiràs
molt feliç amb els seus cants i els seus somriures.
—I com ho entendré quan em parlin, si no conec l’idioma dels humans?
—Aquest àngel et parlarà i t’ensenyarà les paraules més dolces i
més tendres que puguin sentir els humans.
—Què faré quan vulgui parlar amb tu?
—Aquest àngel ajuntarà les teves manetes i t’ensenyarà a pregar.
—He sentit que a la terra hi ha persones dolentes. Qui em defensarà?
—Aquest àngel et defensarà, encara que li costi la vida.
—Però estaré sempre trist perquè no et veuré més, Senyor. Sense
veure’t em trobaré molt sol.
—Aquest àngel et parlarà de mi i t’ensenyarà el camí vers la meva
presència —li va dir Déu.
En aquest moment, una gran pau regnava al cel. No se sentia cap
veu. El nen va dir molt fluixet:
—Digues-me el seu nom, Senyor.
I Déu li va respondre:
—Aquest àngel es diu “MARE”.