Si jo fos algú que parla molts idiomes i tingués facilitat de paraula,
però no estimés, seria fals amb mi mateix i amb els altres.
Si fos un noi/a simpàtic/a i ben plantat/da, amb un somriure a flor
de llavis i amb facilitat per alegrar tothom, però no els estimés, de res
no em serviria.
Si fos capaç de repartir totes les meves coses i deixar jugar a qui
fos amb totes les meves joguines, i usar els meus estris escolars i donar
molts cèntims als qui pateixen, però no els estimés, em sentiria
buit i trist per dintre.
Si posés al servei de tots les meves qualitats i fos respectuós/osa i
educat/da, però no estimés, estaria enganyant, perquè tot ho faria per
figurar però sense sentir-ho.
Perquè el qui estima és pacient i ple de bondat; no s’enfada mai
ni té enveja de ningú, ni és presumit ni orgullós, ni groller, ni egoista, ni
s’alegra mentint, sinó que és feliç dient la veritat. A més, confia en
tots, disculpa tothom i no només els amics i aguanta fins i tot les bromes
que no li agraden. Qui estima no pensa en si mateix, sinó en
aquells a qui té dins el cor.
ADAPTACIÓ DE 1ª CO 13