Català | Español
Pare nostre, volem ser família
Qui es farà càrrec dels meus pares?

Un pastor que es trobava passejant pel camp va veure un niu d’ocellets en una branca d’un arbre.
En aquell moment estaven sols perquè els pares havien anat a cercar menjar. El pastor agafà els ocellets i els tancà en una gàbia.
Quan van arribar els pares, en no trobar els seus fills, els cercaren desesperadament pertot arreu. Per fi van trobar la gàbia amb els fills a dins.
Els ompliren de carícies i des d’aleshores es van escarrassar encara més per dur-los menjar.
El pastor, en veure’ls, va pensar:
—Si els pares tenen tant interès a alimentar els fills, vull comprovar com ho fan els fills amb els seus pares, ja que han d’estar agraïts a tant d’amor.
Amb un filat va aconseguir atrapar els pares, donant immediatament la llibertat als fills, els quals, joiosos, emprengueren el vol. Vanament els pares esperaren la tornada.
Al cap d’un cert temps van morir de gana i de tristesa.

J. LAFONTAINE

Paraula de Déu
Consells de sant Pau al responsable de la comunitat

No renyis un home d’edat; exhorta’l com si fos el teu pare. Tracta els joves com a germans, les dones grans com a mares, les joves com a germanes, amb tota integritat
(1Tm 5, 1-2).

Oració
Oració

Senyor, feu que no ens oblidem dels ancians
Senyor, de vegades som egoistes envers els nostres pares i avis.
Gairebé no apreciem els seus neguits i preocupacions.
Defensem els nostres drets i no ens fixem en les nostres obligacions.
Exigim molt però aportem poc.
Senyor, a la nostra societat molts ancians viuen sols o abandonats.
Vós vau dir: “Amb la mateixa mesura amb què mesureu sereu mesurats.”
Feu que des d’ara, tinguem molt en compte aquesta greu responsabilitat
per tal que, el dia de demà, si estem malalts o som ancians,
no ens trobem en les mateixes condicions.